Sóc una mestra que porta treballant des de l'any 1979. Durant aquests anys he après moltes coses, la majoria me les han ensenyat els meus petits alumnes que em van posar de peus a terra en un plis! Vaig fer Magisteri i desprès un Postgrau en Educació Infantil, ja que tenia l'especialitat de Ciències Humanes encara que treballava a preescolar.
A l'any 2008 vaig decidir-me a llicenciar-me en psicopedagogia perquè mai vaig acabar els estudis de psicologia a la UB, els meus fills eren molt petits i no compabilitzava bé els horaris. Ara estem tots tres acabant els nostres estudis universitaris!!
A l'escola, una Llar d'infants, sóc la psicomotricista. En un principi em vaig formar sota l'obra de Piqc i Vayer. La psicomotricitat era una disciplina molt desconeguda aquí a finals dels anys 70. Avui hi ha professionals molt preparats formats "a golpe de curso" ja que no existeixen uns estudis de llicenciatura o, ara, un grau universitari com si tenen els logopedes.
Fa anys que em vaig definir més en el meu camp i treballo formant-me en la obra de Berbard Aucouturier. Ha estat varies vegades a Barcelona, Madrid o al País Vasc en congressos o jornades força interessants. Quan acabi psicopedagogia penso ampliar estudis en el camps de la psicomotricitat.
Aquesta ha estat la presentació de la meva vessant professional, en el meu perfil trobareu la personal.
El blog es diu NTICEDU?? perque és una assignatura on he d'aprendre quasi tot, és una camí ple d'incògnites per resoldre. El seu aprenentatge se'm fa molt dur, no sóc cap "forofora" dels ordinadors, les xarxes socials m'interessen poc, encara que utilitzo molt el mail i el skapy perquè la meva filla gran viu a Londres i és una eina útil per comunicar-nos.
Invirteixo molt temps descobrint com fer les coses, la gent quan et vol ensenyar, ho fa tant ràpid que jo encara estic a la primera tecla!!
Tinc tot un semestre per dedicar-me a les noves tecnologies en el camp educatiu. No sóc la primera que s´hi posa i se'n surt, moltes de les meves companyes d'estudis tenen en la tecnologia un suport magnific per fer els aprenentatges més motivadors i totes van manifestar, al principi, una por i un rebuig que es superar en quan van trobar "el tranquillo" i van aconseguir gaudir del que les noves tecnologies els oferien. Ara em toca a mi!De fet he fet un power point xulisim, el problema és que no ser com fer-ho per què els demés ho vegin. Aquest proper cap de setmana ho intentaré. Ara estic en com fer l'enllaç del blog a la bústia.
Utilitzar les noves tecnologies a la vida quotidiana? Ja ho fem d'una manera o d'una altra des de que les tenim: gravem pel·licules, música, participem de fòrums, cerquem informació a internet, fem la compra al súper, demanem hora al metge, preparem menjars en els robots de cuina, temin aspiradors que van sols...Tot és posar-s'hi!!
Per tant, jo tampoc parteixo del "no res", ara cal adequar el què ja sé i aprendre el que no sé.
A l'any 2008 vaig decidir-me a llicenciar-me en psicopedagogia perquè mai vaig acabar els estudis de psicologia a la UB, els meus fills eren molt petits i no compabilitzava bé els horaris. Ara estem tots tres acabant els nostres estudis universitaris!!
A l'escola, una Llar d'infants, sóc la psicomotricista. En un principi em vaig formar sota l'obra de Piqc i Vayer. La psicomotricitat era una disciplina molt desconeguda aquí a finals dels anys 70. Avui hi ha professionals molt preparats formats "a golpe de curso" ja que no existeixen uns estudis de llicenciatura o, ara, un grau universitari com si tenen els logopedes.
Fa anys que em vaig definir més en el meu camp i treballo formant-me en la obra de Berbard Aucouturier. Ha estat varies vegades a Barcelona, Madrid o al País Vasc en congressos o jornades força interessants. Quan acabi psicopedagogia penso ampliar estudis en el camps de la psicomotricitat.
Aquesta ha estat la presentació de la meva vessant professional, en el meu perfil trobareu la personal.
El blog es diu NTICEDU?? perque és una assignatura on he d'aprendre quasi tot, és una camí ple d'incògnites per resoldre. El seu aprenentatge se'm fa molt dur, no sóc cap "forofora" dels ordinadors, les xarxes socials m'interessen poc, encara que utilitzo molt el mail i el skapy perquè la meva filla gran viu a Londres i és una eina útil per comunicar-nos.
Invirteixo molt temps descobrint com fer les coses, la gent quan et vol ensenyar, ho fa tant ràpid que jo encara estic a la primera tecla!!
Tinc tot un semestre per dedicar-me a les noves tecnologies en el camp educatiu. No sóc la primera que s´hi posa i se'n surt, moltes de les meves companyes d'estudis tenen en la tecnologia un suport magnific per fer els aprenentatges més motivadors i totes van manifestar, al principi, una por i un rebuig que es superar en quan van trobar "el tranquillo" i van aconseguir gaudir del que les noves tecnologies els oferien. Ara em toca a mi!De fet he fet un power point xulisim, el problema és que no ser com fer-ho per què els demés ho vegin. Aquest proper cap de setmana ho intentaré. Ara estic en com fer l'enllaç del blog a la bústia.
Utilitzar les noves tecnologies a la vida quotidiana? Ja ho fem d'una manera o d'una altra des de que les tenim: gravem pel·licules, música, participem de fòrums, cerquem informació a internet, fem la compra al súper, demanem hora al metge, preparem menjars en els robots de cuina, temin aspiradors que van sols...Tot és posar-s'hi!!
Per tant, jo tampoc parteixo del "no res", ara cal adequar el què ja sé i aprendre el que no sé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario